JOAQUIN LLORCA
@javerianacali.edu.co
Associate professor
PONTIFICIA UNIVERSIDAD JACERIANA CALI
EDUCATION
Phd. Universidad Politécnica de Catalunya
RESEARCH INTERESTS
ARCHITECTURE THEORY, ARTS, AESTHETICS, HABITAT
Scopus Publications
Scholar Citations
Scholar h-index
Scholar i10-index
Scopus Publications
Joaquín Llorca
Universitat Politècnica de Catalunya
La múltiple condición disciplinar de la arquitectura involucra una diversidad de saberes muchos de los cuales se adquieren y difunden desde la práctica, es decir, de forma tácita. Sin embargo, la arquitectura también está conformada por un conocimiento explícito que se puede conservar y transmitir con claridad y del cual se ocupa este texto. Las exigencias académicas actuales han afianzado un modelo de investigación científica no habitual para la arquitectura que en el siglo XX había consolidado su producción teórica por medio de revistas y libros independientes no arbitrados. El nuevo modelo ha propiciado debates sobre la pertinencia y posibilidad de adaptar disciplinas creativas a estándares de investigación y difusión científicos. Con el objetivo de poner tal problemática en perspectiva, este artículo examina las formas hegemónicas de producción y divulgación del conocimiento arquitectónico y aporta un panorama teórico sobre lo que significa investigar en arquitectura. Argumenta que la arquitectura, además de su componente técnico, tiene un papel sociocultural que se constituye en una forma de conocimiento a desarrollar por medio de la investigación científica y para evidenciarlo presenta un original análisis de teorías paradigmáticas del siglo XX (Le Corbusier y Robert Venturi con Denise Scott Brown) bajo los criterios de una producción de conocimiento metódico susceptible de divulgar en publicaciones científicas. La múltiple condició disciplinar de l'arquitectura involucra una diversitat de sabers molts dels quals s'adquireixen i difonen des de la pràctica, és a dir, de forma tàcita. No obstant això, l'arquitectura també està conformada per un coneixement explícit que es pot conservar i transmetre amb claredat i de el qual s'ocupa aquest text. Les exigències acadèmiques actuals han refermat un model d'investigació científica no habitual per a l'arquitectura que al segle XX s'havia consolidat la seva producció teòrica per mitjà de revistes i llibres independents no arbitrats. El nou model ha propiciat debats sobre la pertinència i possibilitat d'adaptar disciplines creatives a estàndards d'investigació i difusió científics. Amb l'objectiu de posar tal problemàtica en perspectiva, aquest article examina les formes hegemòniques de producció i divulgació de el coneixement arquitectònic i aporta un panorama teòric sobre el que significa investigar en arquitectura. Argumenta que l'arquitectura, a més del seu component tècnic, té un paper sociocultural que es converteix en una forma de coneixement a desenvolupar per mitjà de la investigació científica i per evidenciar-presenta un original anàlisi de teories paradigmàtiques de segle XX (Le Corbusier i Robert Venturi amb Denise Scott Brown) sota els criteris d'una producció de coneixement metòdic susceptible de divulgar en publicacions científiques. The multi-disciplinary condition of architecture involves a diversity of knowledge. Much of this knowledge is tacit; it is acquired and disseminated from practice. However, this paper deals with the explicit architectural knowledge that can be clearly conserved and transmitted. In the 20th century, architecture had consolidated its theoretical production through independent magazines and books, without peer-review but current academic demands have strengthened an unusual scientific research model for architecture. The new model has sparked debates about the relevance and the possibility of adapting creative disciplines to scientific research and dissemination standards. This article examines the hegemonic forms of production and dissemination of architectural knowledge to put such problems in perspective. It provides a theoretical overview of what research means in architecture and argues that, in addition to its technical component, architecture has a socio-cultural role that constitutes a form of knowledge to be developed through scientific research. To demonstrate this, it presents an original analysis of paradigmatic theories of the 20th century (Le Corbusier and Robert Venturi with Denise Scott Brown) applying the criteria of a methodical production of knowledge liable to be published in scientific journals.
Joaquín Llorca
Universidad de los Andes
El articulo presenta un panorama de los estudios que desde la imagen cinematografica abordan la ciudad y la arquitectura. Caracteriza los distintos enfoques con que el documento filmico se ha utili...
Joaquín Llorca
SciELO Agencia Nacional de Investigacion y Desarrollo (ANID)